En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i vés-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.» Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.» Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor.» Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» I Samuel afegí: «No queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat.» Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí.» Jesè el féu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell.» Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.

1 Sa 16,1.6-7.10-13a

Salm Responsorial

Sl 22,1-3.4.5.6 (R.:1)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.»

Ef 5,8-14

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. [Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?» Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentres sóc en el món sóc la llum del món.»
Dit això] escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Sí, que és ell.» Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla.» Ell digué: «Sí, que el sóc.»
[Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?» Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.» Li digueren: «On és?» Respongué: «No ho sé.»]
Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.»
[Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?» Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.» Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dóna glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador.» Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig.» Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.» Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?» Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és.» L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res.»]
Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.
[Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs.» Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?» Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»]

Jn 9,1-41

"Guarició d’un cec de naixement"

Sentit del gest. És ben sabut que l’E vangeli de Joan només narra set miracles de Jesús. També estem familiaritzats amb el fet que l’Evangeli de Joan els anomena signes. El text d’avui explica prou bé perquè són signes. Es tracta d’un miracle extraordinari: «Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement». Tots els signes de Jesús en l’Evangeli de Joan són extraordinaris: més de 600 litres d’aigua convertits en vi; un noi malalt, guarit de lluny estant; un impossi bilitat que feia trenta-vuit anys que estava paralític i que es cura; una multitud alimentada amb cinc pans i dos peixos... Ara bé, l’accent més important no és la magnitud dels gestos. L’accent més important l’aclareix Je sús en el text d’avui quan diu als deixebles: «Mentre és de dia nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha en viat». Els miracles de Jesús són signes perquè són obres del Pare que ha enviat Jesús. Per això el nucli del diàleg del guarit amb els jueus és l’origen de Jesús, que Jesús ve de part de Déu, que ha estat enviat per Déu. D’aquí la dada simbòlica: la piscina que guareix el cec es diu Siloé que vol dir enviat. Aquest és el nucli de la confessió de fe cristiana.
La por dels pares del cec. Aquesta por ve del fet que «les autoritats jueves ja havien decretat que si algú confessava que Jesús era el Messies fos expulsat de la sinagoga». Ni la confessió de Jesús —Mes sies, ni tampoc l’expulsió dels cristians de la sinagoga no són dades que s’adiguin amb el nivell de la vida de Jesús. L’Evangeli de Joan està situant en la vida de Jesús dues dades que pertanyen al temps de la comunitat joànica que està sent expulsada de la sinagoga. Tenim testimonis jueus de la fi del segle I, que aquesta mesura disciplinària es va prendre a Jabneh, per part dels jueus, vers els anys 85-90.
L’Evangeli de Joan és un reflex de la vida de Jesús, però també de la vida de la comunitat joànica que creu en la presència de Jesús en el seu si. Aquest encavalcament de nivells actualitza la presència de Jesús per als lectors.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 2ª. El dia del Judici Final

Segon vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 2ª "El dia de Judici Final". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió

Llista de reproducció dels vídeos de la tercera part del Messies de Händel. La resurrecció